Camins - Amaral

Camins... que ara s'esvaeixen
Camins... que hem de fer sols
Camins... vora les estrelles
Camins... que ara no hi són

Vam deixar-ho tot
El cor encès pel món
Per les parets de l'amor
Sobre la pell
Erem dos ocells de foc
Sembrant tempestes
Ara som dos fills del sol
En aquest desert

Mai és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor

Camins... somnis i promeses
Camins.. que ja són nous

No és senzill saber
Cap a on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tonar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor

Camins... que ara s'esvaeixen
Camins... que has de fer sol
Camins... vora les estrelles
Camins... que ja són nous

La gossa sorda - Quina calitja

http://www.youtube.com/watch?v=vfQkezPco4c

S'han acabat tardors i primaveres
i els tarongers floreixen per febrer.
I puja la mar que trenca les barreres
i el temps que ens queda s'acaba, s'acaba, s'acaba...

Compte enrere en marxa,
matar de fam ja no és suficient,
el sistema, la butxaca,
matar de calor i morir-se de sed.
I ara diuen que tots som culpables
mentres ells fan negoci de l'escalfament,
Caradures! Putrefactes!
Ja no ens queda una altra que anar a per ells!

I quina calitja, i quin solimant!
Em passaria mil hores miran-te
mentres pugen els oceans!
Redéu, quina basca, quina xafogor!
Passaria mil hores miran-te...

Bullirà la mar com cassola al forn,
el temps s'acaba, s'acaba...
Bullirà la mar com cassola al forn,
el temps s'acaba, s'acaba...

Compte enrere en marxa,
els dies de glòria ja s'han acabat.
Mercat lliure, competència,
l'American Dream ens està sortint car...
I ara venen els sabuts que faltaven,
que de les desgràcies faran capital
i triaràs en democràcia
canvi climàtic o final nuclear!

I quina calitja, i quin solimant!
Em passaria mil hores miran-te
mentre pugen els oceans!
Redéu, quina basca, quina xafogor!
Passaria mil hores miran-te...

I el temps s'acaba i no fem res
i el temps s'acaba i no fem res,
i el temps s'acaba, s'acaba...

Somriure

L'encant del seu somriure el va transportar a un món de fantasia i màgia del que encara no ha tornat

Perque el vore eixe somriure ha fet d'ell una persona distinta, un ésser millor

Tu risa

Ríete de la noche,
del día, de la luna,
ríete de las calles
torcidas de la isla,
ríete de este torpe
muchacho que te quiere,
pero cuando yo abro
los ojos y los cierro,
cuando mis pasos van,
cuando vuelven mis pasos,
niégame el pan, el aire,
la luz, la primavera,
pero tu risa nunca
porque me moriría

Pablo Neruda. Los versos del capitán

Futuro incierto

Una civilización que considera a la naturaleza como propia para explotarla y dispone además de una tecnología poderosa tiene la misma probabilidad de sobrevivir que una bola de nieve en medio del infierno

Gregory Bateson